Parc Arqueològic de Guissona, Zona Termes

Les diferents intervencions arqueològiques dutes a terme des d’ARQUEÒLEGS.CAT al Parc arqueològic de Guissona, antiga ciutat romana de Iesso (BCIN), s’han localitzat a la zona corresponent a les termes públiques de la ciutat. Les intervencions han estat dutes a terme sota la codirecció de l’arqueòleg Òscar Trullàs, en el marc d’un projecte d’investigació dirigit pels professors Doctor Josep Guitart i el Doctor Joaquim Pera.

Les diferents intervencions realitzades en aquest sector pretenen tan identificar els diferents àmbits i estructures que conformen l’edifici termal de la ciutat així com establir la seva seqüència crono-evolutiva al llarg de la historia de la ciutat.

Els treballs científics a la zona de les Termes s’iniciaren l’any1975 a mans d’un equip de la Universitat de Barcelona liderat pel Doctor Josep Guitart. Amb les campanyes d’excavacions desenvolupades entre 1975 i 1976 es van posar al descobert les restes d’un edifici que va ser interpretat des del primer moment com a corresponent a un conjunt termal de caràcter públic.

Tot i la importància de les troballes fetes en aquells moments, les restes es van tapar i la zona va ser destinada a usos agrícoles novament. Exceptuant alguns sondejos efectuats el 1983 que no van aportar gaires dades sobre el complex termal, no serà fins a l’any 2004 que la recerca arqueològica entorn a l’edifici termal públic de la ciutat es reprèn.

Ens trobem davant un edifici termal amb unes dimensions aproximades de 1500 m2 en el seu moment de màxima esplendor, presentant un mínim de 3 fases de reforma entre els segles I aC i II dC. 

La construcció del primer edifici termal, mitjans del segle I aC, es realitzarà en un espai ocupat fins aleshores per un barri de cases republicà. Aquest primer moment, conservat sota les estructures de les fases consecutives, només en tenim constància en punts determinats, tot i això, les dades disponibles permeten aventurar el seu funcionament i establir el conjunt d’àmbits que l’integren.

Durant la segona fase, mitjans segle I dC, és el moment en que es produeix una ampliació, modificació i segurament monumentalització de l’edifici, juntament amb la pervivència d’alguns  elements de la fase precedent. Malgrat l’aprofitament de les estructures de la fase anterior, es realçarà el nivell d’ús per mitjà de l’abocament de terres i el cobriment d’estructures de cronologia anterior. És també durant aquesta segona fase que es construirà la natatio.

Finalment trobarem una tercera fase de reformes, aquesta però resta força desconeguda, ja que ens trobem amb estructures pràcticament desaparegudes o conservades molt parcialment (finals del segle I dC). Això és deu a un nou realçament del nivell d’ús (d’aproximadament 1m).

Durant la tercera fase modifiquen els àmbits relacionats amb el caldarium de la segona fase. Així, construeixen una petita piscina d’aigua freda sobreposada en part a l’antic caldarium, el que obliga a desplaçar-lo cap al sud i construir una nova estança calefactada amb sistema d’hipocaust sobreposada a l’anterior (prèviament desmuntada, reblerta i consolidada).

Excavació de les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana de Iesso (BCIN), la qual abasta una extensió de 20 hectàrees sota l’actual nucli de Guissona. Concretament, s’intervingué en 2 punts: la Zona de les termes públiques romanes i l’actual plaça Vell Pla.En el primer cas, s’excava la zona calenta, hipocausts del caldarium i tepidarium. A Vell Pla, es reemprenen els treballs endegats l’any 1933 reobrint de nou la plaça, on afloren dues fases cronològiques diferenciades: bronze final i període romà. També es realitza la restauració dels bens mobles i immobles apareguts, i l’estudi antropològic de diverses inhumacions de Iesso.