Mas Perinet

Els treballs realitzats en l’estudi històrico-arqueològic al Mas Perinet de Cornudella de Montsant (Priorat) van consistir en la documentació gràfica de les estructures de l’edifici principal, i la realització de fins a 8 cales parietals i una cala al sòl.

La finca del Mas Perint resulta un conjunt de fins a quatre edificis, que són el resultat de les construccions i modificacions realitzats des de l’inici de l’explotació agrícola, i fins a l’actualitat. Situat a l’extrem meridional del conjunt, el mas principal resulta un edifici de tres cossos distints i d’entre 2 i 4 plantes, segons el cos. L’accés principal es realitza per la façana est, tot i que la façana nord presenta diversos accessos a les estances destinades a la producció agrícola.

L’evolució històrica del mas consta de sis fases històriques. La primera fase està conformada per un a estructura de dues plantes, amb dos àmbits, la cronologia de la qual s’ha estimat a partir del tipus de parament, anterior al s. XVIII. La segona fase correspon a la construcció del cos septentrional, on es troben situats els cups i la sala de la premsa. Aquesta fase data de mitjan s. XVIII. La tercera fase correspon a la construcció del cos meridional, on es troba situat el celler. La construcció d’aquesta estructura millorava les condicions ambientals per l’elaboració del vi. A aquesta fase tant sols se li va poder atorgar una cronologia post quem s. XVIII, per relació estratigràfica. La quarta fase correspon a la construcció del cos senyorial, a mitjan-finals del s. XVIII, quan la finca ja formava part de la família Perinet. A partir d’aquest moment, l’organització del conjunt arquitectònic canvia dràsticament, ja que es trasllada la ubicació de les estructures d’habitatge. La cinquena fase correspon a un seguit de modificacions que el mas va patir durant el transcurs dels ss. XVIII i XIX, la més important de les quals va ser la pèrdua de la funcionalitat dels cups. La sisena fase correspon  a les modificacions dutes a terme durant el s. XXI (concretament en 2001), en les quals es va realçar la segona planta de la casa senyorial i es va modificar la teulada.

La configuració actual de l’edifici, com de la finca en general, és el resultat de les reformes produïdes durant els ss. XX i XXI, sobretot en el cas de la casa senyorial. En l’actualitat és destacable la conservació de gran part dels paraments originals, com el bon estat de conservació del conjunt de cups del cos septentrional.