Fonts i Safareigs de Guissona

Els treballs consistiren en el seguiment arqueològic visual de l'obertura de dues rases per tal de construir els nous murs (sud i est sota escala) d’aterrassament i contenció de terres de tancament del recinte. En un primer moment per tant, es va procedir al desmuntatge dels murs de pedra actuals i posteriorment, s’amplià lleugerament l’amplada del tall per col·locar el nou mur.

L’actuació arqueològica que s’efectuà als Safareigs de Guissona (la Segarra), vingué motivada per la necessitat de reformar els murs de tancament sud i de llevant al seu pas per sota l’escala d’accés al recinte, ja que mostraven símptomes d’estar a punt de desplomar-se parcialment. Així, es realitzà el desmuntatge dels dos murs i l’ampliació de la rasa resultant en amplada, ja que al nou mur calia afegir un mur pantalla posterior, la plataforma de fonamentació per assentar el mur (de 0,50 m de potència) i l’espai suficient de pas rere la pantalla per tal de poder facilitar el muntatge de l’estructura de ferros per alçar el propi mur pantalla.

Durant el seguiment es documentaren les restes d’un seguit d’estructures les quals podem situar en un marc cronològic d’entre els segles II aC i I dC., el que abraçaria des del moment fundacional de l’antiga ciutat romana de Iesso fins l’alt imperi. Ens trobem amb estructures documentades a la secció del tall de l’escala, pertanyents a la trama urbana de la ciutat, on s’observen un seguir d’estructures negatives prèvies a la construcció de la ciutat, molt probablement pertanyents al poblament del bronze documentat a escassos metres del jaciment (Plaça de Vell Pla).

Alhora, el desmuntatge del mur va permetre observar el reaprofitament de diverses lloses de coberta de sarcòfags de pedra d’època tardoantiga, segurament amb un origen a les immediacions de la necròpolis ubicada a l’actual rectoria (al lateral nord de l’església de la vila).