El Castellot de Bolvir

L’excavació arqueològica en extensió al Castellot de Bolvir s’inicià el 2006, amb la codirecció de l’arqueòleg Jordi Morera, en el marc d’un projecte d’investigació dirigit pel Professor Oriol Olesti, de la UAB, en el que es pretenia estudiar l’ocupació humana de la Cerdanya a l’Antiguitat. L’entrada l’any següent d’un no equip de govern en el consistori municipal va significar un punt d’inflexió en la recerca, ja que, amb la voluntat de recuperar patrimonialment el jaciment, i vincular-lo a un centre d’interpretació del mateix, es va donar una gran embranzida a l’excavació. A partir d’aquell any, s’han realitzat continuades campanyes d’excavació arqueològica, mantenint el mateix equip de direcció arqueològica, promogudes per l’ajuntament de Bolvir i avalades científicament per la UAB. Arqueòlegs.cat dirigeix i executa les tasques arqueològiques, en col·laboració amb els contingents d’estudiants d’Història i Arqueologia que cada any col·laboren en l’investigació, esdevenint el jaciment un lloc formatiu i d’aprenentatge de la pràctica arqueològica.

Fins al present s’han identificat quatre grans fases d’ocupació. La primera, tal vegada la més desconeguda, correspon al període del Bronze Final o Primer Ferro. D’aquest moment tan sols sabem que hi hagué presència humana al Castellot, sense poder especificar en quina dimensió. A la primera meitat del segle IV aC s’inicia la fase ceretana del jaciment, amb la construcció d’un oppidum en barrera. Aquest estava format per un sistema defensiu format per muralla i fossat, i una xarxa urbana a l’interior, de la que s’ha pogut identificar 15 unitats domèstiques i un sitjar. Indubatablement, el Castellot en aquest moment va esdevenir un assentament principal en el territori ceretà.

A la segona meitat de segle II aC es produí una gran transformació, amb la construcció d’una gran porta monumental flanquejada per dues torres quadrangulars i un cos de guàrdia, i el bastiment de tot un seguit de grans edificis polifuncionals a l’interior, alguns d’ells de fins a 200m² de superfície. Totes les reformes seguiren els patrons constructius romans, però aplicant tècniques i materials indígenes. Cal pensar que en aquest moment s’instal·là al jaciment un petit praesidia. L’oppidum fou abandonat el tercer quart de segle I aC.

Finalment, l’última de les ocupacions es desenvolupà entre els segles X i XII, en el que es construí un vilatge fortificat, amb muralla i torres de defensa.