Futur aparcament de Guissona

La zona on es dugué a terme la present intervenció arqueològica es troba situada a la població de Guissona, situada al nord de la comarca de la Segarra, al centre de la plana de Guissona, la qual s’estén entre els vessants poc pronunciats del Llobregós i el Sió (de 460 a 560m), pels municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja.

L’indret es troba en una illa formada pels carrers Montsec (al nord), Camí de Morana (al sud) avinguda notari Josep Faus (a l’est) i el carrer Amadoret (a l’oest). Val a dir que  es troba situat dins la trama de l'antiga ciutat romana de Iesso, declarada BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), en resolució del 16 d’agost del 1995 (publicat al DOGC el 20 de setembre del mateix any).

La intervenció va permetre documentar la presència d'estratigrafia de cronologia romana relacionada amb l'antiga ciutat romana de Iesso en quasi tots els punts del solar intervinguts.

Els treballs de sondeig realitzats a la primera fase (juny de 2014) donaren resultat positiu en tots els casos, malgrat que en algunes de les cales les restes localitzades oferissin una cronologia d’època moderna (feixes de cultiu). Cal tenir en compte també l’afectació a que ha estat sotmès el terreny arran de la construcció de diversos edificis d’habitatges a l’extrem nord i de ponent. En aquest punt, l’estratigrafia s’ha vist greument afectada pels rebaixos causats per les obres i els abocaments de runa i brossa. 

Entre les estructures localitzades però, en destacaren un conjunt d’estructures muràries que formaria part de les divisions internes dels habitatges d’una insulae romana.

Al sector 5 l’aflorament d’un mur de gran llargada, feu pensar en la possibilitat que estiguéssim davant la façana sud d’un decumanus minor, hipòtesi a la qual arribarem un cop estudiada l’estructura i el plantejament ideal que s’ha pogut establir de la xarxa viaria de Iesso. El càlcul del possible emplaçament de la línia nord de façana es mostrava coincident amb el pas de la cala 12, malgrat que uns centímetres més enllà en direcció nord. Per aquest motiu es decidí ampliar i unificar les tres cales obertes en aquest punt, obtenint-se uns resultats molt positius En primer lloc, es localitzà una segona línia de mur, coincident amb la possible ubicació de la línia de façana del carrer i, en segon lloc, poguérem comprovar el bon estat de conservació de les restes i la extraordinària potència estratigràfica que presenta el solar. Alhora, totes les cales obertes al sector 5 oferiren resultats positius, amb documentació d’estratigrafia d’època romana.

Les cales obertes a la terrassa superior, al límit de llevant, mostraren de nou la riquesa del solar, amb estratigrafia romana a totes elles i, com és el cas de la cala de sondeig 02, amb estructures associades amb un alt nivell de conservació.

Finalment, la intervenció, malgrat ajustar-se únicament als rebaixos projectats per l’obra en quan a ubicació i potència (llevat de casos excepcionals i basats en la recerca arqueològica) va permetre gaudir d’uns excel·lents resultats, amb la documentació d’un gran edifici d’entre els segles I a.C. i I d.C. inserit a la trama urbana de la ciutat romana, i constatar la possibilitat d’aflorament del traçat d’un decumanus minor.

L’estudi detallat dels materials localitzats ens va permetre doncs determinar que ens trobem davant diverses fases temporals de construcció (context de reformes de la ciutat). Aquest mateix moment de reforma hauria afectat segurament a les estructures muraries (àmbits) localitzats durant la primera campanya de sondejos a la part alta de la terrassa, on els nivells d’estuc dels murs d’un àmbit mostren vàries fases constructives per l’edifici, l’origen del qual podríem ubicar probablement entre els segles I aC – I dC.

Els treballs realitzats durant la segona fase però, van permetre aprofundir en l’estudi dels àmbits adscrits al posible decumanus, així com l’espai que ocuparía aquest, localitzant-se diferents nivells de repavimentació a l’interior del seu traçat.

Per altra banda, els resultats obtinguts al solar 2 mostren una continuïtat en quan a estratigrafia i estructures d’època romana, de nou amb la documentació dels primers nivells d’estrats d’amortització de les estructures d’època romana. Aquests primers nivells d’amortització ens ofereixen un marc cronològic vers els segles II – IV.

S'ha pogut determinar com a la terrassa superior del solar 2, l’aflorament d’estructures o estratigrafia de cronologia romana (segles I – III dC) se situa en cotes més profundes que a la terrassa inferior, on l’aflorament es produeix a tan sols 30-40 cm. 

La rasa oberta a la terrassa inferior per a la construcció del nou mur pantalla d’aterrassament durant la darrera fase dels treballs (2016), la qual no superava els 50-60 cm de potència, posà al descobert una rica estratigrafia romana, amb una forquilla d’entre els segles II-IV dC.

Entre les estructures localitzades dins la trama urbana de l’antiga Iesso hi trobem fins a 3 murs, les restes d’una possible canalització, diverses negatives i en sobreïx, la documentació d’un possible conjunt funerari compost per una possible inhumació infantil amb coberta de lloses i al seu costat, un cos inhumat en fossa simple el qual hauria patit una mort violenta amb incisió d’element tallant a la part posterior del crani, zona pròxima a la nuca. L’estudi estratigràfic i el C14 realitzat a les restes de l’UF 01, ens han permès establir una datació per aquest vers inicis del segle III dC (data més probable, 217 dC).

El fet que les diverses negatives observades a la rasa de la terrrassa inferior es trobin reblertes amb nivells de cendra i que l’estrat documentat en superfície mostri clars marques de rubefacció, semblen indicar un possible nivell de destrucció durant el segle III, context en el qual hi podríem inserir els difunts i els diversos nivells d’enderroc documentats.