Carrer Ataulf, 7 (Barcino)

La finca objecte d’intervenció es un edifici construït entorn 1858, possiblement damunt una construcció anterior i consta de planta baixa i quatre plantes amb façana al carrer Ataülf i un altre façana que dona a la placeta. La importància d’aquesta finca rau en que es troba dins el recinte emmurallat de Barcino, ocupant el sector central del castellum baix imperial i en una zona on s’han documentat unes possibles termes datades en els segles I i II d C. segons intervencions arqueològiques realitzades als entorns, com a l’edifici del carrer de Regomir, 6/ carrer d’Ataülf, 9, entre gener i maig de 2004, quan es van documentar restes d’una cronologia entre el darrer quart del segle I d C i el segle IV d C.

La plana baixa, on es va intervenir, està dividida en tres cossos rectangulars, dos amb entrada des del carrer i un altre dividit en dos espais a cotes diferents i amb entrades des de la placeta respectivament. A nivell metodològic es va dividir la finca respectant els tres cossos principals i amb nomenclatura consecutiva, es a dir Cos A i Cos B, la façana dels quals donava al carrer Ataülf i Cos C amb façana a la placeta.

En total es van realitzar 23 rases així com 4 sondejos i que van resultar positius en la seva majoria i que es desglossen seguidament.

Al Cos A es va començar amb una rasa informativa que travessava longitudinalment el local així com dos sondejos. El resultat positiu dels mateixos condicionà el seguiment de tota l’obra. D’aquesta manera al Cos A es van realitzar quatre traves perimetrals i quatre traves transversals. Al Cos B es van fer tres rases perimetrals i tres rases transversals i finalment al Cos C es van realitzar tres rases perimetrals, una rasa longitudinal i 4 transversals i dos sondejos informatius.

Al Cos A les rases per realitzar les traves donaren com a resultat la documentació de cinc dipòsits rectangulars de diferents dimensions relacionats amb les activitats que es portaven a terme al local, així com algun mur de cronologia moderna que subdividia l’espai de i que foren afectats. Seguidament es va constatar sota nivells de reompliment que donaven material romà i modern un paviment d’opus signinum que es va poder resseguir en totes les rases realitzades a l’espai i que s’adossava a un contrafort bastit amb carreus de pedra petits seguint la tècnica d’opus vittatum. Al seu costat Oest, per la banda de l’actual carrer, a la Trava 1, es va documentat un altre paviment d’opus signinum a una cota inferior. A peus del contrafort es va trobar un paviment o un recreixement format per varies peces de maons bessalis. Finalment en excavar la totalitat del contrafort es va poder trobar la seva banqueta consistent en una trava correguda. Delimitant el nou paviment aparegut es va poder constatar que el mur mitger de la finca i la seva banqueta de fonamentació es recolzen en part damunt un mur de carreus de pedra de la mateixa cronologia romana i associat al paviment i al contrafort. A la Trava 6 també es va poder excavar una sitja que tallava el paviment d’opus signinum i que va permetre observar part d’una canalització amb volta encofrada.

Al Cos B van resultar positives les Traves 11, 16 i 17, que van permetre recuperar part d’un paviment d’opus signinum que no presentava relació amb cap estructura. Quan a la Trava 16 fou positiva d’estructures trobant a l’espai delimitat per la rasa les restes d’un paviment d’opus signinum relacionat amb un mur, de trajectòria N/S, del qual només s’ha pogut determinar una llargada de 0,85 metres i una amplada de 0,80 metres. Està bastit amb carreus molt petits lligats amb morter de color ataronjat i s’ha pogut excavar fins una potència de 0,40 metres, trobant part de la seva trinxera de fonamentació, molt alterada per una llosa de formigó d’una obra prèvia que es trobà al sector central de l’àmbit.

Finalment es va intervenir al Cos C, que es el cos més septentrional de la finca i que té accessos a la placeta. Aquest sector està format per dos àmbit prou diferenciats, amb accessos independents i una diferència de cota de més de 80 cm, que motivà que a nivell metodològic es dividís en dos àmbits: el Sector C-1 corresponent a l’àmbit que fa cantonada amb el carrer Ataülf i el Sector C-2, el situat en una cota superior i que te l’accés per la placeta. Quan a rases positives van resultar la Trava 13 (Sector C-1), feta seguint la línia interior de la façana que, en sentit longitudinal, dona a la placeta. La seva realització va permetre documentar en tota la rasa un paviment d’Opus signinum (UE 13009), en molt bon estat de conservació, però sense cap relació amb cap estructura. Es va poder documentar una llargada de gairebé 4 metres i una amplada de 0,60 metres, trobant-se a 1,57 m. de potència respecte la cota del carrer. Al sector C-2 es va documentar al segon tram de la Trava 12 part d’un mur i la seva banqueta de fonamentació. Aquest mur a penes es va poder documentar al perfil i era bastit amb pedres lligades amb morter, conservant una llargada de 55 cm amb una banqueta de fonamentació sobre una plataforma de pedres lligades amb morter. Finalment la Trava 14 ubicada a peus del mur que fa de partió amb la finca veïna i representa la continuació de la Rasa-13 realitzada al sector C-1. La excavació d’aquesta trava va permetre trobar la continuïtat del mur documentat a la Trava 12, així com diversos serveis soterrats relacionat amb la finca i, seguidament, sota reompliments amb material modern i medieval les restes d’un paviment d’opus signinum, sobre el qual es varen bastir els murs de la finca.

Quan als sondejos informatius realitzats al Cos A i al Cos C donaren com a resultat la documentació del paviment d’opus signinum que va aparèixer durant la realització de les rases per les diferents traves de reforç estructural que es van fer.

Com a conclusions preliminars i a l’espera de la realització de la pertinent memòria, es pot avançar que la excavació de diverses rases als baixos de la finca han permet documentar diferents fases d’ocupació de l’espai. Primer s’ha documentat una fase romana, present al Cos A amb  tota un àrea de 5 metres d’amplada i una longitud de més de 15 metres pavimentada amb opus signimum relacionada amb un contrafort i un altra paviment a un nivell inferior, així com part de la trajectòria d’una canalització encofrada Al cos B restes més escasses també d’opus signinum i les restes d’un mur de trajectòria E/W i al Cos C també mostres de dos nivells de pavimentació d’opus signinum relacionats tots segurament amb el gran complex termal proper. Seguidament s’ha pogut documentar una fase medieval, present als murs documentats al Cos A i a un seguit de petits contraforts apareguts a la Trava 1 i també documentats a la Trava 11 al Cos B i la Trava 14 al Cos C-1 i finalment una fase moderna-contemporània, relacionada amb l’actual finca i que es trobava present als cinc dipòsits documentats a la Trava 3 del Cos A i a la Trava 14 del Cos C-1.

Júlia Miquel i López