Plaça Bisbe Benlloch, Guissona

Municipi: Guissona

Comarca: Segarra

La zona objecte de la present intervenció està situada en el nucli històric de la ciutat de Guissona, a l’extrem sud-est de la comarca de la Segarra.  La plaça Benlloch i el tram intervingut del carrer Bisbal,  es troben ubicats vers llevant, i comuniquen amb el carrer de les Botigues; l’Avinguda notari Josep Faus i el carrer Carral.

La plaça Bisbe Benlloch rep el nom de mans del bisbe que a inicis del segle XX, en cedí els terrenys a la vila per tal d’enderrocar les restes que encara restaven dempeus de l’antic palau episcopal i alçar els nous edificis de l’Ajuntament, el Centre Catòlic i la citada plaça. Sota l’asfalt de la plaça s’hi localitzen les restes de l’antic palau episcopal, posades al descobert durant una intervenció arqueològica preventiva realitzada al 2001 (es delimitaren en planta les estructures).

Al segle XVII i sobre els terrenys on actualment s’alça la Plaça del Bisbe Benlloch, fou alçat per ordre dels bisbes de la Seu d’Urgell un petit Palau Episcopal. En el moment de bastir el palau, la zona era ocupada per cases amb corrals i zones d’horta, les quals alhora, s’havien construït a l’interior de l’antiga trama urbana de la ciutat romana de Iesso, tal com esmenta l’estudi d’en Josep Ros partint de les hipòtesis urbanístiques en relació al perímetre i extensió de la ciutat en època antiga.

Ja durant l’Alta Edat Mitjana, quan el Bisbat de la Seu d’Urgell passà a ser senyor d’una part de la vila de Guissona, s’havia establert una forta relació entre ambdues entitats.

Sabem que a mitjan segle XIX, la Llei de Desamortització dels béns eclesiàstics va provocar que l’edifici quedés abandonat i poc a poc el seu estat de conservació fos deplorable, entrant anys després en conflicte la Vila, l’Estat i el Bisbat per saber-ne qui n’era el legítim propietari.

El conflicte es va resoldre finalment l’any 1912, quan l’edifici es trobava ja pràcticament en runes. Aquell any, el Bisbe Joan Benlloch i Vivó (bisbe de la Seu d’Urgell) va arribar a un acord amb l’Ajuntament, segons el qual la casa de la vila reconeixia que el propietari n’era el Bisbe de la Seu i, aquest a canvi, va dividir la propietat en tres parts: la més gran, la cedí al poble per construir la casa de la vila i una nova escola, una altra part la cedí al Centre Catòlic i una tercera se la reservà pel propi Bisbat (més tard, l’any 1926, la vengué al Centre Catòlic).

La present intervenció arqueològica es basava en el seguiment d’una rasa longitudinal d’uns 60 cm d’amplada, 1 m de fondària projectada i 19 m de llargada per a la col·locació d’un nou tram de canalització del Gas Natural.

La intervenció va oferir com a resultat l’aflorament d’estructures pertanyents a l’antic Palau Bisbal al sector que avui ocupa la Plaça del Bisbe Benlloch. Així doncs, s’ha pogut documentar el mur de tancament sud del Palau Episcopal, així com diversos murs de les estances o departaments interns de l’edifici i un nivell d’ús del qual encara es conservava part de l’enllosat de còdols.

Finalment, els paviments i estructures del Palau, es trobaven tallades per una cisterna alçada vers el segle XX.